La Llei té un article únic que conté dotze apartats, una disposició addicional, una de derogatòria i una de final. En primer lloc, amb la finalitat d’homogeneïtzar conceptes i a l’efecte d’una major seguretat jurídica, l’apartat 1 de l’article únic adapta les referències nominals dels vehicles a la normativa comunitària. Aquesta adaptació es trasllada, així mateix, a l’article que regula la quota (que es modifica a l’apartat 5 de l’article únic). Amb aquesta mateixa finalitat, l’apartat 3 modifica la definició de determinades exempcions. L’apartat 2 de l’article únic concreta el punt de connexió dels vehicles de les persones jurídiques, a l’efecte de la seva subjecció a l’impost.

Una de les modificacions més rellevants de la Llei és la que s’incorpora mitjançant l’apartat 4, que introdueix un article nou a la Llei 16/2017 (article 43.bis) en què es regula la base imposable i es fixa en el volum d’emissions, en grams de diòxid de carboni per quilòmetre, detallat en el certificat (fitxa tècnica) expedit pel fabricant o importador del vehicle. En el cas que, per tractar-se de vehicles de certa antiguitat, no es disposi d’aquesta dada, s’estableixen unes fórmules específiques per calcular-la.

Per altra banda, amb l’objectiu de millorar i simplificar la gestió de l’impost, l’apartat 7 de l’article únic modifica la data de meritació que passa a ser el 31 de desembre de cada any o el darrer dia del període impositiu, quan aquest no coincideix amb l’any natural.

El desplegament del procediment per al pagament de l’impost es recull en els apartats 8, 9 i 10. Tal com s’estableix a la Llei 16/2017, la gestió de l’impost es fa mitjançant el sistema de padró, la regulació del qual s’ajusta a la normativa tributària general; s’ha de destacar que es preveu l’exposició del padró provisional de l’1 a 15 de maig de l’any natural posterior al de meritació i del definitiu de l’1 al 15 de setembre següent; el període de pagament es fixa de l’1 al 20 de novembre. S’estableix, a més, una bonificació per aquells contribuents que domiciliïn el pagament de l’impost (apartat 6 de l’article únic).

Finalment, tenint en compte la situació de demora en l’aplicació de l’impost i de la modificació de la data de meritació, es determina la no exigibilitat de l’impost per a l’exercici 2018. En relació amb l’exercici 2019, que es merita a 31 de desembre d’acord amb aquesta Llei, només resulta exigible per a determinades categories de vehicles, i es manté la tarifa aprovada per la Llei 16/2017 per a aquest exercici; en canvi, per a les motocicletes, es disposa l’exigibilitat de l’impost amb efectes de 31 de desembre de 2020.

[INICIATIVES LEGISLATIVES PARLAMENT DE CATALUNYA]

https://bit.ly/2sI7eR6