L’ICAB alerta de la retallada de drets que comportarà l’entrada en vigor del nou Codi Penal

L’ICAB considera que aquesta reforma és totalment innecessària tenint em compte el baix índex de delinqüència a Espanya en comparació amb d’altres països i el fet que es dupliqui "l’estada mitjana a presó  de França o d’Itàlia i gairebé es tripliqui la d’Alemanya”. A més, els canvis no són menors ja que s’han canviat 250 articles del text actual, més d’una tercera part.

Enduriment de les penes

Les crítiques de l’advocacia barcelonina també estan motivades pel fet que el nou text comporta un increment de la tipificació de les conductes punibles sense que responguin a una raó de política criminal justificada, de manera que hi ha un enduriment de la resposta penal. Aquest enduriment  no determina una major seguretat per als ciutadans.

Amb el nou text algunes faltes passen a ser delictes lleus, i vàries passen a ser infraccions administratives de la Llei Orgànica. Aquests delictes s’enjudiciaran en un procediment que és el mateix que abans era el de faltes, amb menys garanties processals que si fossin un delicte d’altres característiques (limitacions del dret de defensa i de la prova)

Tanmateix, el degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Oriol Rusca, alerta que “la despenalització d’algunes faltes beneficia obertament a determinats sectors, especialment en el cas  dels accidents de trànsit. El ciutadà haurà d’assumir el pagament de peritatges i possibles condemnes en costes, fet que comportarà que en algunes ocasions es renunciï a reclamar per major benefici de les companyies d’assegurances”.

La modificació del Codi Penal també comporta que s’incorporen conductes que ja eren delicte, però que ara tenen una tipicitat pròpia, com és el cas de l’assetjament per mitjà de seguiment o trucades que alteren la vida quotidiana (172 ter CP) o el matrimoni forçat (172 bis CP) que són supòsits del delicte de coaccions. També el no usar dispositius telemàtics de control de mesures cautelars (468.3 CP) que suposin un delicte de trencament de la condemna.

L’ICAB també considera un error la introducció de la “pena de presó permanent revisable”, perquè a Espanya la durada de les penes pot arribar fins als 40 anys efectius d’estada a presó, període que està molt per sobre de la mitjana dels cànons europeus.

A més hi ha conductes que poden arribar a ser condemnades a través de dues figures, com per exemple en determinats homicidis,  o assassinats – condemnables amb penes de presó permanent revisable—pel fet de comentre’s sobre menors o persones especialment vulnerables (que podrien ser supòsits del delicte comesos amb traidoria); o amb posterioritat a un delicte contra la llibertat sexual (que entren en col·lisió amb el  possible concurs real d’ambdós delictes i la seva diferent penalitat).

També s’han detectat fins al moment errors en les penes de 16 delictes; de manera que per exemple, el delicte d’omissió del deure de socors que està previst que sigui jutjat per un jurat popular també està regulat en el Codi Penal amb un procés específic.

Producte d’una tècnica legislativa molt deficient a causa de les presses en tramitar les lleis.

Denúncies per la forma en què s’ha dut a terme

La reforma del Codi Penal no és només denunciable pel fons sinó també per la forma, doncs, el Govern va aprovar una reforma després d’haver presentat un text a la Fiscalia i al Consejo General del Poder Judicial però va portar al Congrés un text definitiu que inclou matèries que no havien estat objecte prèviament de dictamen. Inclús en el tràmit parlamentari es van incloure – a través d’esmenes del Grup Parlamentari Popular- noves figures penals referides a delictes que no havien estat sotmeses a dictamen previ.

Per últim, aquesta Corporació critica la tendència a deixar mes desprotegida la ciutadania amb un conjunt de reformes -Llei de Seguretat Ciutadana i la Llei d'Enjudiciament Criminal- que a més de retallar drets i llibertats augmenten la inseguretat jurídica, perquè s’usen conceptes jurídics indeterminats i poc precisos a l’hora de sancionar conductes dels ciutadans, fet que provoca inseguretat jurídica.

Segons Rusca, aquestes reformes tan importants s’haurien d’haver fet amb un gran consens polític i social: "Tal com s’han fet no només no aporten solucions als problemes de la ciutadania sinó que són demagògiques i electoralistes”.

Crítica als tractats de lliure comerç TTIP I TISA

En una roda de premsa celebrada aquest dimecres a Madrid, Rusca també ha alertat sobre els perills que pot comportar per als ciutadans, per als professionals, per als joves que accedeixen al mercat laboral i per als inversors l’aprovació dels tractats internacionals TTIP (que pretén regular els béns i productes) i TISA (que pretén desregular els serveis).

El degà ha explicat que el primer problema relatiu a aquests tractats és la forma en què s’estan elaborant, ja que ambdós tractats s’estan negociant “en secret i d’amagat de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i de qualsevol altre mecanisme de transparència”. I ha afegit que “aquests acords estan posant les bases d’un nou marc que permeti la liberalització i deslocalització dels serveis en el futur, doncs   arran d’aquests tractats (TTIP i TISA) molts dels serveis bàsics com la salut, la seguretat o la justícia es podrien privatitzar i també s’establiran més penalitzacions importants per als estats, com les recollides en les clàusules del cas ‘Castor’ que han comportat a l’Estat, i per extensió a la ciutadania, haver d’assumir indemnitzacions molt elevades en favor d’empreses privades”.

Per això Rusca ha denunciat que una liberalització total i radical posarà en perill la protecció jurídica estatal, de manera que les inversions es realitzaran en el país que el prestadors de serveis decideixin; mentre que en l’àmbit professional, també es donarà total llibertat a les empreses, de manera que en un país podrien exercir professionals d’un altre país sense tenir en compte la normativa i les garanties de qualitat que s’exigeixen per a aquest exercici”.

Per això, Rusca insta a les corporacions i les diferents formacions polítiques a treballar de forma conjunta per evitar que els grups de pressió aconsegueixin que els Estats canviïn la legislació d’acord amb els interessos de les empreses privades i del lliure mercat en detriment de les persones.