Resum de la I Jornada Dona-Pau-Seguretat celebrada el 17 d'octubre a l'ICAB

Les Nacions Unides, reconeixen l'efecte desproporcionat que causen els conflictes armats en les dones i les nenes, i el paper clau de les dones en la prevenció i resolució dels conflictes, i en la construcció i la consolidació de la pau.

A les intervencions d’obertura de la Jornada, per part del director del CEJFE, Gabriel Capilla, la diputada de la Junta de Govern de l'ICAB, Mercè Claramunt, i del vicepresident de la Fundación Abogacía Española, Carles Mac-Cragh, es va fer palesa la necessitat d'avançar en matèria de gènere i des de les institucions, visualitzar i tractar el concepte dona, pau i seguretat a l'agenda internacional. Sent una obligació de tots els Estats Membres que integren l'ONU elaborar un pla d’acció i un deure dels operadors jurídics fomentar la capacitació i aplicabilitat.

Amb la intervenció de Maria Vilelles, experta de l'Escola Cultura de Pau, i l'Eulàlia Pascual, Membre del Consell directiu de l'ANUE, va quedar de manifest que la realitat de les dones i les nenes en escenaris de conflicte i el seu paper en la construcció de la pau no milloraran sense accions més fermes i decidides i un clar impuls polític i de finançament als objectius acordats per la Resolució 1325 (2000) de Nacions Unides i posterior Resolució 2242 (2015).

L'Adela Díaz, de la Direcció General de Nacions Unides i Drets Humans del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació, va exposar com el Consell de Seguretat de l'ONU ha identificat la igualtat de gènere com una de les seves prioritats durant el seu bienni, està aprofitant l'oportunitat, per a, en aliança amb altres estats membres elaborar d'un nou Pla d'Acció Nacional amb nous enfocaments, promovent la implementació de la Resolució 2242 de les Nacions Unides de revisió de la Resolució 1325. en l'elaboració d'aquest pla ha de tenir un paper clau la participació d'actors civils i organitzacions de dones.

La darrera taula rodona fou introduïda pel president emèrit del BPI i degà honorari de l’ICAB, en Luis del Castillo, qui va fer  una crida d’atenció a organismes internacionals, i operadors socials i jurídics de l’aplicació de les Resolucions de l'ONU en matèria de pau, de gènere i de drets humans.

La taula estava composada per l'Erika Torregrossa, vicepresidenta de la Comissió de Justícia Penal Internacional i del BPI-CAPI, el Jordi Palou, lletrat davant la Cort Penal Internacional i l'Eva Labarta, advocada internacional i activista a la República Democràtica del Congo. Erika Torregrossa va  fer un reconeixement de les múltiples formes de violència contra les dones en zones en conflicte o postconflicte com Balcans o Colòmbia i va recordar que des de la celebració de la Primera Conferència Internacional de la Dona (1975)  fins avui s’han incrementat els nous escenaris de conflicte i de guerra, en els quals les dones i nenes són utilitzades com a botí o arma de guerra. L'advocat davant la CPI va fer una exhaustiva anàlisi de la participació, fonamental i poc reconeguda, de les dones a la Justícia Universal i va fer palesa la seva experiència en la mediació del Diàleg intraruandès. 

L'Eva Labarta,  que fa anys que va impulsar la creació d’una ONG per ajudar a nenes de Katana (RD Congo) davant els abusos de la guerra, va fer palès que malgrat hi hagi un marc legal mundial de protecció, mentre no es desenvolupi per part de governs locals, no serà possible avançar en la reparació i supervivència de les dones als Estats africans.

Per últim, el diputat de la Junta de Govern de l'ICAB Josep Llàcer, a la cloenda, va recordar la situaciò de les dones a països que han patit conflicte arribant fins i tot a l'accès a la justícia i a la criminalització, com és el cas del Salvador, que penalitza l'avortament amb fins a 40 anys de presó.

En definitiva, mitjançant l’aportació de diferents agents jurídics i socials, es va concloure que, per desenvolupar de forma efectiva les Resolucions de l'ONU  -1355 i 2242 - sobre Dona-Pau-Seguretat, cal implementar plans efectius d’acció, identificant les situacions de vulnerabilitat davant les que es veuen sotmeses durant el conflicte, analitzant  les causes estructurals i  les característiques de cada context; i comptant  amb la participació fonamental  de les dones com a constructores de pau.