menú
Àrea personal

×Àrea personal

Número de col·legiat/ada o usuari ICAB / DNI / Email
×
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona
cercador de professionals
Comissió de Normativa | Comissió de Relacions amb l'Administració i la Justícia (CRAJ) | Comissió de Relacions amb l'Administració i la Justícia (CRAJ) | Comissió Normativa | Novetats Jurídiques / Jurisprudència

DECRET LLEI 27/2021, de 14 de desembre, d'incorporació de les directives (UE) 2019/770 i 2019/771, relatives als contractes de subministrament de continguts i serveis digitals i als contractes de compravenda de béns, al llibre sisè del Codi civil de Catalunya DOGC del 16 de desembre de 2021

Entrada en vigor: 01.01.2022

 

24/01/2022

Els contractes conclosos abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei es regiran íntegrament per les normes vigents en el moment de la seva conclusió. Les normes del present Decret llei s'apliquen al subministrament de continguts i serveis digitals que es produeixin a partir de la data de la seva entrada en vigor (01.01.2022). L'article 621-70 només és aplicable als contractes conclosos a partir d'aquesta mateixa data.

Mitjançant aquest Decret llei es transposen les directives (UE) del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig de 2019: la 2019/770, relativa a determinats aspectes dels contractes de subministrament de continguts i serveis digitals, i la 2019/771, relativa a determinats aspectes dels contractes de compravenda de béns. 

Aquestes directives europees preveuen que les normes nacionals resultants de la seva transposició s'han d'aplicar a partir de l'1 de gener de 2022 als contractes conclosos a partir d'aquesta data i, en relació amb els continguts o serveis digitals –llevat d'alguna excepció, com ara la referida a la modificació prevista en l'article 621-70–, també als subministrats a partir d'aquesta data encara que s'haguessin contractat abans.

Atesa la urgència de complir amb la data de transposició s’utilitza el Decret llei per a la transposició. Així, aquest Decret llei regula el règim jurídic de la conformitat en el contracte de compravenda i el del lliurament i la conformitat en els contractes de subministrament de continguts i serveis digitals.

La nova regulació gira entorn de les obligacions del venedor o subministrador de continguts i serveis digitals pel que fa a la conformitat al contracte, el lliurament o subministrament, els remeis de les parts contractuals i la modificació dels continguts o dels serveis digitals.

L'àmbit subjectiu d'aplicació de les directives es limita als contractes de consum, però sens perjudici de determinades normes que sí que són específiques per als contractes conclosos amb consumidors. En aquesta línia, la secció primera del llibre sisè del Codi civil de Catalunya generalitza les seves regles a qualsevol contractant, amb el benentès que aquelles només tenen caràcter imperatiu quan hi intervé un consumidor. Es tracta, en realitat, d'una semi-imperativitat perquè sempre ha d'ésser possible el pacte en contra en benefici seu.

La correcta integració de la Directiva (UE) 2019/771 ha exigit fer modificacions de diferent abast. Així, es dicten normes precises com, per exemple, en relació amb els criteris de conformitat, els efectes de la notificació, els remeis dels contractants o el coneixement i el pacte d'exclusió d'algun dels requisits sobre la conformitat. També s’introdueixen regles noves pel que fa a la suspensió del termini de responsabilitat del venedor o, a propòsit dels drets de propietat intel·lectual de tercers en la compravenda de consum, en la conformitat jurídica. Excepcionalment, s'ha suprimit completament alguna regla prèvia perquè era contrària a la directiva, com ara la que preveia la correcció del compliment a iniciativa del venedor de l'antic l'article 621-39. A més, s'ha redefinit l'objecte de la compravenda per a incloure expressament els béns immaterials que no són drets, com ara el software, i que tampoc no estan expressament esmentats en l'article 511-1 i 2 del llibre cinquè.

En canvi, la transposició de la Directiva (UE) 2019/770 al Codi Civil de Catalunya ha exigit incorporar una regulació de bell nou, sens perjudici d'incloure una remissió a les normes de la secció primera sempre que això sigui compatible amb la naturalesa del contracte. Així, la contraprestació a l'ús dels continguts o serveis digitals pot consistir a facilitar dades personals en els termes que imposa el Reglament (UE) 2016/679. No es preveu expressament, però tampoc no es descarta, que les dades siguin d'un altre tipus i, llavors, existirà contracte onerós sempre que es compleixin tots els requisits d'acord amb les normes generals relatives als elements i la formació del contracte aplicables a Catalunya. A més, sempre que l'adquirent dels serveis o continguts digitals revoqui el consentiment al tractament de les dades que facilita, d'acord amb el Reglament (UE) 2016/679, el subministrador pot desistir de continuar prestant el servei.

Específicament, cal indicar que -- pel que fa als terminis de garantia i responsabilitat -- el legislador europeu deixa marge al legislador nacional per a intervenir en els terminis de garantia i de responsabilitat. En la Directiva (UE) 2019/771, el venedor respon de la manca de conformitat que existeixi en el moment del lliurament del bé, tant si és en un o en diferents actes de subministrament, i que es manifesti en el termini de dos anys. És així, fins i tot, si es tracta de “béns intel·ligents”, és a dir, béns que incorporen elements digitals. Els Estats poden mantenir o adoptar terminis que vagin més enllà d'aquests dos anys i a Catalunya aquest termini s'estableix en tres anys. La regulació europea protegeix el consumidor, en relació amb el lliurament de béns amb elements digitals amb subministrament continuat quan el contracte té una durada inferior als dos anys perquè, en aquest cas, el termini de garantia s'estén a dos anys o més, segons decideixin ampliar-lo els estats membres. En el dret català, en l'actualitat, aquest termini s'estén al cap de tres anys, sense distingir si el contracte és de consum o no ho és. Si en aquest tipus de béns els continguts digitals són de subministrament continuat al llarg de més de tres anys, el venedor respon per qualsevol defecte que es produeixi o manifesti al llarg de tot el període contractual.

En la compravenda de consum només s'admet el pacte de reducció del termini quan l'objecte és un bé de segona mà, però en cap cas el termini pot ser inferior a un any.

Pel que fa als contractes de continguts o serveis digitals que se subministren en un únic acte o en un seguit d'actes individuals, la norma europea estableix que no hi ha termini de conformitat, però els Estats membres sí que el poden imposar. En aquest cas, el termini no pot ésser inferior a dos anys a partir de cada acte de lliurament. Aquest termini de dos anys és també el que preveu ara el dret català. Si el subministrament d'elements digitals és continu, el termini de responsabilitat coincideix amb la durada del contracte.

Quant a la notificació de la manca de conformitat cal destacar que la introducció o el manteniment en els drets nacionals d'un termini de notificació per denunciar la manca de conformitat, com a requisit perquè el consumidor pugui fer valer els seus drets, té una regulació diferent en totes dues directives. La Directiva (UE) 2019/771 no imposa aquest deure, però la Directiva (UE) 2019/770 prohibeix expressament que l'exercici dels drets del consumidor depengui de la notificació al subministrador dels continguts o serveis digitals. Per coherència, es prescindeix d'aquest requisit. Això no obstant, atès que en la regulació del contracte de compravenda la notificació té la funció d'informar el venedor de la manca de conformitat, s'introdueix l'exigència que el comprador hagi d'indemnitzar els danys que li causi una notificació retardada, en els termes previstos per l'article 621-29.

D’altra banda, pel que fa a les presumpcions de manca de conformitat, la Directiva (UE) 2019/771 ofereix als estats membres la possibilitat d'ampliar la presumpció iuris tantum de preexistència de la manca de conformitat en el moment del lliurament. L'any previst en aquesta directiva per als contractes de consum ha obligat a modificar el termini de sis mesos i, com a regla general, el legislador català amplia ara a dos anys. Quant al subministrament de continguts i serveis digitals en actes individuals de lliurament, el termini d'un any previst en la Directiva (UE) 2019/770 és immodificable. Si el subministrament d'elements digitals (incorporats o no en béns) és continuat, la presumpció regeix durant tot el termini de responsabilitat del venedor o subministrador, això és, durant tot el temps en què l'objecte de la prestació roman en llur esfera d'influència. En els contractes de consum, les parts no poden excloure aquestes presumpcions ni els terminis previstos legalment per fer-les valer.

Per últim, pel que fa als terminis d'exercici dels remeis previstos en la legislació catalana, cal advertir que les dues directives distingeixen entre terminis de responsabilitat i terminis de prescripció dels remeis concrets a disposició del consumidor, però la regulació tant de la durada com de la determinació dels dies a quo del termini d'exercici dels remeis es deixa a la consideració dels estats membres. El legislador català no ha considerat convenient introduir cap modificació respecte de la regulació precedent, de manera que el termini de prescripció continua essent de tres anys a comptar des de la manifestació de la manca de conformitat, termini que permet folgadament l'exercici dels drets reconeguts als consumidors, tal com exigeixen les dues directives objecte de transposició. En determinats casos, aquest termini és de caducitat.

El Decret llei modifica els articles 621-2, 621-3, 621-10, 621-20, 621-21, 621-23, 621-24, 621-25, 621-26, 621-27, 621-28, 621-29, 621-30, 621-37, 621-38, 621-39, 621- 40, 621- 41, 621- 42, 621- 43 i 621- 44 del llibre sisè del Codi civil de Catalunya.

D’altra banda, incorpora una secció quarta al capítol I del títol II del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, titulada «Subministrament de continguts i serveis digitals» que es desplega amb els articles 621-67 a 621-78

[LLEIS APROVADES. PARLAMENT DE CATALUNYA]

Contacte

  • Comissió de Relacions amb l'Administració i la Justícia (CRAJ)

    • Mallorca, 283
      Barcelona, Barcelona (Espanya)
    • 93 601 13 44 / 93 496 18 80

Comparteix

També et pot interessar

TU POTS CONTROLAR L'ÚS DE LES COOKIES.

A l’ICAB utilitzem cookies a la nostra pàgina. Algunes són estrictament necessàries per al funcionament de la pàgina, i d'altres són opcionals i s'utilitzen per:

  • Mesurar com s'utilitza la pàgina web.
  • Habilitar la personalització de la pàgina web.
  • Per a funcions de publicitat, màrqueting i xarxes socials.

En fer clic a 'Acceptar totes', acceptes la instal·lació de totes les cookies. Si prefereixes configurar-les tu mateix/a o rebutjar-les, fes clic a 'Configuració de cookies'.

Per obtenir més informació, visita la nostra política de cookies.

×