Juristes participants en el VI Congrés de Prova Judicial consideren que s’han d’evitar els biaxos cognitius en les decisions judicials per aconseguir una justícia més objectiva

• Diversos magistrats consideren que en els 10 anys serà “molt més difícil” detectar continguts falsos o deepkafes en els processos judicials malgrat que actualment es detecten en un 90% dels casos
  
  
• Durant el Congrés no constitueixen una prova suficient com per donar per provat un fet s’ha posat de manifest que les “emoticones” o símbols digitals són elements probatoris vàlids en un procés judicial, tot i que no poden valorar-se de forma aïllada atès que per si mateixos

• La 6a edició del Congrés de Prova Judicial ha permès analitzar com funcionen els interrogatoris en els judicis telemàtics, la correspondència entre advocats i el dret a la prova, la prova de la responsabilitat civil en l’exercici de l’advocacia, l’elecció idònia de l’especialitat dels perits, les conseqüències de la manca de la idoneïtat necessària, les problemàtiques que sorgeixen entorn la prova judicial en l’àmbit civil i penal, entre d’altres qüestions

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona  (ICAB) i l’Institut de Probàtica i Dret Probatori (APDP) han celebrat els dies 22 i 23 de maig el VI Congrés de Prova Judicial amb l’objectiu d’analitzar algunes de les principals problemes que sorgeixen a l’hora d’abordar el valor de les proves en els processos judicials.

El degà de l’ICAB, Jesús Mª. Sánchez, i el president de l’Institut de Probàtica i Dret Probatori, Frederic Munné, han inaugurat el Congrés.

Durant la seva intervenció, el degà de l’advocacia de Barcelona ha posat de manifest que la celebració del 6è Congrés de Prova Judicial és tota un referent per abordar temes d’especial rellevància com és la prova en el marc d’un procés judicial. A més, ha ressaltat que al llarg de la història les eines amb les quals han treballat les persones han estat diverses i han evolucionat amb el temps fins arribar a l’actualitat on l’ús de la Intel·ligència Artificial està a l’ordre del dia de moltes professions. En aquest sentit ha sentenciat: “La IA no pot substituir l’advocacia perquè aquesta primera només processa dades i les persones  som les que tenim la capacitat d’entendre els problemes humans i poden empatitzar amb un altre ésser humà”. 

El president de l’Institut de Probàtica i de Dret Probatori, Frederic Munné, ha fet èmfasi en l’essencial valor que té la prova judicial dins un procediment judicial i en el dia a dia de l’exercici professional de l’advocacia, on ocupa prop del 50% del seu temps; una situació que “contrasta amb el baix pes i dedicació que es dona en l’àmbit de la formació de l’advocacia”.

El Congrés s’ha iniciat amb la conferència inaugural “Doctrina actual més rellevant en matèria de prova del Tribunal Suprem” a càrrec de José Luis Seoane Spiegelberg, magistrat de la Sala Primera del Tribunal Suprem.

Tot seguit s’han celebrat les vuit taules rodones en què s’ha estructurat aquest 6è Congrés de Prova Judicial.

La primera taula és una de les que ha generat més titulars ja que ha abordat les “Deepfakes i valor probatori dels símbols digitals” amb les intervencions de Berta Pellicer, magistrada del Jutjat Mercantil núm. 3 de Barcelona i de Joan Picó, catedràtic de Dret Processal de la UPF. En aquesta taula s’ha posat de manifest que hi ha moltes possibilitats de manipular continguts a través d’eines que ja són accessibles a usuaris de tipus mitjà i que permetin obtenir un resultat que sembla molt real, que hi ha sistemes que permeten esborrar les empremtes de la manipulació. Per això s’ha alertat que entre 5 o com a molt 10 anys serà molt més difícil detectar aquestes utrafalsificacions o deepfakes. Tanmateix, també s’ha fet èmfasi en el fet que actualment els peritatges tenen un gran de fiabilitat que se situa entre en un 85 i un 90%. Durant aquesta taula també s’ha posat de manifest que les “emoticones” o símbols digitals són elements probatoris vàlids en un procés judicial , tot i que no poden valorar-se de forma aïllada atès que per si mateixos no constitueixen una prova suficient com per donar per provat un fet.

La segona taula ha tractat tot allò relacionat amb l’interrogatori de part, i en especial com s’ha d’abordar i plantejar l’interrogatori als testimonis i perits quan aquest es fa de forma telemàtica. El degà del Col·legi d'Advocats de Sevilla, Óscar Fernández León, i el professor de Psicologia de la Universitat Complutense Antonio L. Manzanero Puebla han exposat estratègies per obtenir l’èxit o finalitat desitjada en aquest àmbit.

La correspondència entre advocats i el dret a la prova ha estat el tercer aspecte que s’ha tractat en la primera jornada del 6è Congrés de Prova Judicial de la mà de la magistrada i professora de l'Àrea de Primera Instància de l'Escola Judicial, María José Hernández González i amb l’advocat i professor de Dret Processal de la Universitat Pompeu Fabra, Juan Antonio Andino López.

La quarta taula del Congrés ha tractat els problemes de prova en els processos de família amb l’advocada Carme Adell i el magistrat de la Secció 1a de l’Audiència Provincial de Barcelona i Doctor en Dret, Xavier Abel Lluch. Mentre que les problemàtiques i qüestions complexes de la prova en el procés penal les han analitzat el magistrat de la Sala 2a del Tribunal Suprem, Javier Hernández García i l’advocada Olga Arderiu i Ripoll. Els ponents han fet una especial anàlisi entorn a les proves preconstituïdes i a la prova testifical.

Segona Jornada del Congrés de Prova Judicial

La segona jornada del Congrés s’ha iniciat amb la conferència on han intervingut el magistrat de la Sala 1a del Tribunal Suprem, Ignacio Sancho Gargallo, i la magistrada del Jutjat de 1a Instància núm. 16 de Barcelona, Carmen Ortiz Rodríguez. Els magistrats han identificat i classificat els   biaixos cognitius més habituals de jutges i fiscals durant el procediment judicial –entre els quals han destacat el biaix de primera impressió, el biaix d’inèrcia per fatiga, el biax d’estalvi cognitiu, el biax d’afinititat, el biaix de representativitat, el biaxi restrospectiu, entre d’altres. Conscients d’aquesta realitat han exposat que s’està treballant amb la voluntat de reduir-los i evitar-los al màxim.

A continuació, i amb la participació de l’advocada i presidenta de la Secció de Processal de l’ICAB, Tiziana di Ciommo, i del magistrat del Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Mataró, Pablo Izquierdo Blanco, s’han donat a conèixer aspectes que poden ajudar a escollir el millor perit per a cada valoració d’una prova i alhora han explicat les principals conseqüències que es poden donar quan s’ha produït una manca d’idoneïtat.

La darrera taula del Congrés ha fet èmfasi en la responsabilitat civil dels advocats a través de les intervencions de la magistrada Nuria Barcones, i de l’advocat Jordi Muñoz-Sabaté.

La cloenda del VI Congrés de Prova Judicial ha anat a càrrec de Joan Picó, catedràtic de Dret Processal de la UPF. Durant el seu parlament ha agraït la participació dels més de 20 experts que han intervingut en aquest esdeveniment i que han fet un anàlisi rigorós i transversal sobre la prova judicial.

Les persones assistents a l’acte han rebut l'obra ‘Principales novedades en probática y en derecho probatorio’, on es recullen les ponències del Congrés. El llibre ha estat editat per Bosch Editor.