La Secció de Dret Concursal de l'ICAB aposta per potenciar la reestructuració, el pla de continuïtat en el procediment de microempreses i la venda d'unitat productiva per salvar empreses

El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) ha acollit els dies 12 i 13 de juny el I Congrés de Dret Concursal, l'objectiu del qual ha estat analitzar la reestructuració d'una empresa, l'aplicació del mecanisme de la Segona Oportunitat i l'àmbit concursal aplicat a les microempreses amb més d'una vintena d'experts en aquesta matèria.

El Congrés ha estat inaugurat per Yvonne Pavía Lalauze, advocada, tresorera de la Junta de Govern del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i vocal de la Subcomissió concursal del Consell General de l'Advocacia Espanyola (CGAE), i Pau Ballvé i Reyes, advocat i president de la Secció de Dret Concursal de l'ICAB.

Pavía ha destacat la importància de celebrar un congrés sobre dret concursal a l'ICAB, ja que s'han produït nombrosos canvis en aquest àmbit i ha suposat una fita molt important, ja que se suma a les moltes altres activitats formatives, entre elles el “Cafè Concursal”, que organitza la Secció de Dret Concursal per ajudar en la formació i actualització constant de l'advocacia en aquesta matèria.

En la mateixa línia, Ballvé ha felicitat els membres de la Secció de Dret Concursal per tot el treball realitzat i ha ressaltat que el congrés s'ha focalitzat en tres blocs temàtics de màxima actualitat en matèria concursal: la “Reestructuració”, la “Segona Oportunitat” i “Les microempreses”.

Posteriorment, s'ha donat inici a la primera de les set taules rodones que s'han celebrat al llarg de les dues jornades del I Congrés de Dret Concursal de l'ICAB. En el transcurs de la primera taula -que s'emmarca dins del bloc “Reestructuració”, Enrique Sanjuan Muñoz, magistrat de l'Audiència Provincial de Màlaga i Pau Ballvé i Reyes, han fet una anàlisi de les tendències en la reestructuració en el bienni 2022-2024. En aquest sentit, han destacat l'arrossegament de la majoria per classes minoritàries “into the money”, l'evolució de l'aplicació de les regles de prioritat absoluta i relativa i, la importància de la viabilitat com a clau de tornada del sistema.

També s'han posat de relleu les dificultats d'ajust entre l'execució d'operacions societàries previstes en la reestructuració i el dret de societats. Per últim, s'han tractat els plans de reestructuració impulsats per creditors amb canvi de l'empresari.

La segona taula, en la qual ha participat Berta Pellicer Ortiz, magistrada del Jutjat Mercantil 3 de Barcelona, i l'advocada Rosa Gual, ha tingut com a objectiu abordar la definició del perímetre a raó del cas Oasiz, i s'ha reflexionat sobre si s'ha de permetre una ampliació posterior del perímetre d'afectació i sobre si la verificació de les classes entra en les funcions de l'ER.

Per tancar el bloc de “Reestructuració” s'ha celebrat una taula, la tercera, sobre el pla de reestructuració, que ha comptat amb la participació dels advocats Raimon Tagliavini Sansa i Alexandra Borrallo Veiga. Els ponents han afirmat que encara que no es compta amb antecedents en la matèria que hagin resolt qüestions com si l'auto d'homologació del Pla és “títol executiu” o davant quina jurisdicció eventualment hauria de realitzar-se la seva execució, i han determinat que “existeixen arguments sòlids per sostenir ambdues postures. No obstant això, no hem de perdre de vista la finalitat de garantir l'eficàcia del Pla i els efectes que es pretenen  amb la seva homologació judicial”. Per això, han conclòs que: “resulta convenient que, al redactar els Plans de Reestructuració i les sol·licituds d'homologació, els assessors tinguin en compte i s'anticipin a possibles contingències”.

Amb la celebració de la quarta taula s'ha obert el bloc dedicat a la “Segona Oportunitat”. En aquesta taula s'han analitzat qüestions controvertides en el procediment de la Segona Oportunitat. En concret, s'ha tractat sobre l'habitatge, el romanent hipotecari, el dret d'aliments, el salari en relació amb el pla de pagaments i el llistat de creditors. El magistrat Ignasi Fernández de Senespleda ha indicat que per valorar l'habitatge és necessària la taxació hipotecària o, si s'escau, una taxació per una entitat homologada. No obstant això, l'advocat i membre del Grup de Treball de la Segona Oportunitat ICAB-CICAC Borja Pardo Ibáñez ha considerat que aquest valor no és el real a l'hora de liquidar el bé en el concurs. Durant aquesta sessió, també s'ha afirmat que el romanent hipotecari restaria exonerat, d'acord amb les últimes resolucions de l'Audiència Provincial de Barcelona. Relacionat amb aquest punt, Fernández de Senespleda ha afirmat la innecessarietat d'incloure un llistat de crèdits exonerables en l'AUTO EPI, ja que aquest sempre seria incomplet. Pel que fa al pla de pagaments, s'ha exposat que aquelles rendes que superessin els 30.000 € bruts anuals en la renda de l'exercici anterior, en termes generals, haurien de sotmetre's a un pla de pagaments. Ambdós han destacat la necessitat d'incrementar i millorar el sistema de publicitat concursal, especialment en el que es refereix als concursos sense massa.

La cinquena taula del I Congrés de Dret Concursal de l'ICAB ha abordat en profunditat el tractament del crèdit públic en el marc del concurs, una qüestió clau per a l'efectivitat del mecanisme de segona oportunitat i la coherència del sistema concursal amb el Dret de la Unió Europea. D'una banda, el magistrat Luis Rodríguez Vega ha analitzat de manera detallada la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 7 de novembre de 2024, en relació amb els límits que imposa l'ordenament espanyol a l'exoneració del crèdit públic. D'altra banda, l'advocada i membre del Grup de la Segona Oportunitat ICAB-CICAC Mª Elisa Escolà Besora ha posat el focus en la interpretació que realitzen els òrgans jurisdiccionals espanyols sobre els requisits de justificació i proporcionalitat exigits pel TJUE, evidenciant la falta de criteris homogenis i els marges de discrecionalitat judicial actualment existents.

Així mateix, s'ha debatut sobre l'impacte de la derivació de responsabilitat per part de les administracions públiques en els procediments concursals, i la seva incidència com a possible causa de denegació de l'exoneració del passiu insatisfet (EPI). La taula ha posat de manifest les diferències interpretatives entre tribunals en aquesta matèria, subratllant la necessitat de major seguretat jurídica i previsió en l'aplicació del règim de segona oportunitat. En aquest context, els ponents han coincidit a assenyalar la necessitat d'una intervenció legislativa clara i decidida, que abordi de manera sistemàtica l'abast de les excepcions a l'EPI i la seva compatibilitat amb el principi de segona oportunitat. I han conclòs que “resulta imprescindible que el legislador estableixi criteris objectius, justificats i proporcionats que dotin de coherència i seguretat jurídica l'exoneració del crèdit públic, en línia amb els estàndards exigits per la normativa i la jurisprudència europea”.

La segona jornada del I Congrés de Dret Concursal de l'ICAB, celebrada el divendres 13 de juny, s'ha iniciat amb el bloc dedicat a analitzar l'aplicació del dret concursal a la “Microempresa”. En la sisena taula -que ha tractat el pla de continuació, la qualificació i la plataforma “Futur del Servei Electrònic de Microempreses”- ha comptat amb la participació de Xavier García Bonet, lletrat de l'Administració de Justícia del Jutjat Mercantil 11 de Barcelona, i Francesc Rebled Sarra, advocat i president de la Comissió de Dret Mercantil de l'ICAG. Els ponents han posat en relleu que el llibre III de la Llei Concursal ofereix uns avantatges per al procediment de continuïtat com són que el silenci dels creditors es consideri com un vot favorable o el fet que els creditors subordinats puguin formar part d'una classe pròpia, que fa que amb una bona estratègia i arribant a temps es pugui assolir amb èxit un pla de continuïtat que permeti la viabilitat de l'empresa. Una segona conclusió d'aquesta taula és que la Plataforma Futur del Servei Electrònic de Microempreses no desapareixerà malgrat els rumors que s'han difós al respecte.

Per finalitzar el bloc de “Microempreses” s'ha celebrat una taula rodona, la setena, que ha versat sobre la Unitat Productiva i en la qual han intervingut Florencio Molina López, magistrat del Jutjat Mercantil 5 de Barcelona; Abraham Cobo Sánchez, cap de la unitat de Barcelona i coordinador de Catalunya de FOGASA i Cristian Valcárcel Bernal, advocat i vocal de la Secció de Dret Concursal de l'ICAB. En aquesta ponència s'ha posat de manifest la necessitat de concurrència, publicitat i transparència en tots els procediments de vendes d'unitat productiva. També s'ha fet èmfasi en el fet que s'ha de promoure la figura del prepack concursal com a escenari més garantista. “I en tot cas, anticipar-se a la insolvència per aconseguir la millor oferta en interès dels creditors”, han coincidit els ponents.

La ponència magistral del president de la Sala Primera del Tribunal Suprem, Ignacio Sancho Gargallo, sobre reestructuració i responsabilitat dels administradors socials i l'encabiment de la normativa estatal amb les últimes directives europees en la matèria ha tancat aquest esdeveniment, que ha comptat amb més de 150 inscripcions i comporta un gran èxit que augura que aquest serà el primer de molts futurs congressos sobre Dret Concursal a l’ICAB.