Els col·legis professionals implicats en l'habitatge fan una crida a un pacte transversal

Notaris, advocacia, procuradors, arquitectes, agents immobiliaris, economistes i administradors de finques s'han conjurat aquest dilluns per a donar una resposta multidisciplinària a la crisi de l'habitatge des dels seus àmbits professionals, interpel·lant també a l'Administració i valorant els últims canvis legislatius en la matèria. El Col·legi Notarial de Catalunya ha acollit aquest dilluns la jornada “L'habitatge a Catalunya: un dret ‘real’?”, que ha reunit els representants dels col·legis professionals relacionats amb el mercat de l'habitatge i la crisi que travessa aquest dret.

La trobada ha posat sobre la taula dades com la caiguda de la compra d'habitatges per part d'estrangers i la decisió d'alguns propietaris de retirar habitatges del mercat del lloguer davant els canvis legislatius. Una situació que diversos dels ponents han definit com d'inseguretat jurídica, i que alerten es veu accentuada en un context preelectoral.

El degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín Sánchez, ha insistit en la importància que l'Administració dissenyi les seves polítiques a partir de dades fiables sobre la situació del mercat d'habitatge. “Una política d'habitatge sense dades és com un viatge sense brúixola”, ha advertit. En aquest sentit, ell mateix ha presentat alguns basats en les estadístiques notarials de compravendes.  

El degà dels notaris també ha avisat d'un dels efectes secundaris que poden comportar les regulacions que busquen garantir el dret en l'habitatge de les persones vulnerables. Marín ha insistit que és imprescindible per part de les  administracions la protecció de les persones vulnerables, i ha alertat que mesures com congelar els lloguers i prorrogar els contractes poden trencar els “fluxos residencials” habituals, en els quals una persona accedeix al llarg de la seva vida a un lloguer més car o finalment a una compra, i poden suposar “posar un tap” que impedeixi que persones vulnerables accedeixin a un habitatge. 

"Sou imprescindibles, l'Administració sola no pot"

La secretària d'Habitatge de la Generalitat, Lidia Guillén, ha centrat la seva intervenció en la necessitat d'una resposta multidisciplinària i que tingui en compte tots els drets implicats, des de la protecció de les persones vulnerables fins a la seguretat jurídica dels propietaris. “Estem convençuts del dret a l'habitatge sense danyar altres drets. Segurament, per a garantir el dret a l'habitatge cal fer regulacions que impactin en altres drets”, ha avisat Guillén. En aquest sentit, la secretària d'Habitatge ha assenyalat que es tracta d'un dret “polièdric” en el qual veuen implicats diferents àmbits de competències, algunes alienes a les comunitats autònomes.  

“No tenim un sistema públic d'habitatge com el tenim amb la sanitat”, ha admès Guillén, que també és arquitecta, i ha mostrat la seva voluntat de crear-ho juntament amb els col·legis i agents professionals implicats. “La voluntat del Govern és que tots sumem. Sou imprescindibles, l'Administració sola no pot fer això”, ha dit als màxims representants de set col·legis professionals implicats en el mercat de l'habitatge.

Així, han compartit impressions la degana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Sandra Bestraten; la presidenta del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, Montserrat Junyent; el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy; el degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona, Javier Segura; la degana de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo; el president del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Lorenzo Viñas; a més del degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín. Ha moderat la jornada la periodista Maite Gutiérrez, de La Vanguardia.

Llogar a Barcelona, "pràcticament impossible"

El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, ha posat com a exemples de l'impacte de la crisi de l'habitatge el fet que un treballador no es pugui traslladar al lloc on ha rebut una oferta laboral. “L'empresa no pot atreure els perfils qualificats per la seva tasca, això impedeix l'economia normal”, ha advertit. Quant a com encaminar les solucions, ha proposat augmentar de manera sostinguda l'oferta d'habitatge assequible i lliure, construir un parc d'habitatge social permanent, millorar la coordinació entre l'Administració i altres agents implicats, i dedicar “recursos públics i suficients”, sobretot a les persones que no tenen accés al mercat de l'habitatge.

La degana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Sandra Bestraten, ha advertit que construir habitatges és “lent i costós”. En aquest sentit, ha alertat que la mà d'obra està “en una situació crítica: el preu s'encareix, i quan sigui més escassa, el preu encara anirà pujant més”, ha avisat Bestraten. A més, ha recordat que la industrialització en el sector de la construcció és al voltant del 2%. A més d'estendre la industrialització, per a escurçar els terminis de construcció ha mostrat la voluntat d'ajudar l'Administració a escurçar els terminis per a concedir llicències, que ara és d'un any de mitjana. 

Des del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya, la seva presidenta, Montserrat Junyent, ha coincidit amb els altres agents del sector que la crisi de l'habitatge afecte diferents àmbits i per això “requereix una resposta col·lectiva”. “Reivindiquem un pacte el més transversal possible per a fer efectiu el dret a l'habitatge”, ha reclamat Junyent. També ha alertat que Espanya està “a la cua” d'habitatge social a Europa, i ha assenyalat el “dèficit de creació de llars, molt per darrere de les necessitats de la població” mentre el preu mitjà de l'habitatge puja. “Avui dia, llogar un habitatge a Barcelona i en la seva àrea metropolitana és pràcticament impossible”, ha conclòs.

Propietaris que retiren el seu pis del mercat

El degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona, Javier Segura, ha plantejat que limitar l'augment dels preus del lloguer per sota del que pot augmentar l'IPC implica deixar “sense rendibilitat al propietari”, la qual cosa pot animar-los a retirar el seu habitatge del mercat de lloguer. Atribueix un efecte similar a la regulació del lloguer d'habitacions. Segura ha defensat que “els principals perjudicades són els estudiants” que busquen llogar un pis compartit, perquè en limitar el preu del conjunt d'habitacions a l'equivalent regulat del preu total del pis, “els propietaris estan canviant de perfil” i buscant un altre tipus d'inquilins.

També ha exposat aquesta “desmotivació” dels propietaris per a arrendar el president del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Lorenzo Viñas. També ha plantejat que algunes famílies es veuen obligades a triar entre un habitatge en el seu lloc d'origen i cobrir altres despeses bàsiques, la qual cosa dona situacions de “desarrelament, trenca xarxes veïnals i genera sensació d'injustícia”. Viñas ha defensat que “no és una fallada del mercat, és una fallada de país”, i ha assenyalat que en els últims 10 anys s'han aprovat 34 normes relacionades amb l'habitatge, mentre que en els cinc anys anteriors es van aprovar cinc. “Potser hi ha un excés normatiu”, ha plantejat.

La degana de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo, també ha fet referència a l'impacte que té la regulació de l'habitatge per als propietaris. “En tres dies, 4.972 habitatges retirats del mercat per inseguretat jurídica”, ha dit en referència a l'entrada en vigor dels últims decrets del Govern en matèria d'habitatge. Vallejo ha usat l'exemple d'un propietari que intentés litigar un desnonament en 2022, quan estava en vigor la moratòria per la pandèmia de coronavirus que es va prorrogar fins a 2026. Ara, després de l'entrada en vigor dels decrets s'aplica una nova pròrroga fins a 2030.